Enric Rovira Jarque, Barcelona 1954. Tot va començar el dia que, ara deu fer uns quaranta anys, el nostre oncle ens va portar de Suïssa, als meus germans i a mi, una magnífica joguina: una càmera Kodak de baquelita.
Sempre m'han fascinat els fotògrafs i el seu món, la seva manera de capturar els instants. Aixó és el que més m'agrada de la fotografia.
Aquestes fotos, podriem dir que són un viatge dins d'un altre: una manera de mirar i una necessitat també de conservar i explicar allò que els ulls veuen.
